Catalunya, un poble. Però no una sola nació.
Any 1931: les forces republicanes s’imposen als monàrquics en 41 de les 50 capitals de província malgrat perden les eleccions en nombre total de vots. El rei Alfons XIII veu que ha perdut el suport del poble espanyol a les grans ciutats, entén el resultat com una derrota, al cap de dos dies es proclama la 2a República espanyola i el Rei se’n va del país.
Les eleccions del 24-M han estat llegides per la majoria dels sectors independentistes com a una 1a volta d’unes hipotètiques eleccions plebiscitàries. Atenent-se a aquest fet, argumenten que els independentistes han pujat un 7% en vot respecte les eleccions del 2011, arribant al 45% i que per tant estem parlant d’un èxit indiscutible. És realment així, però?
Grans victòries dels independentistes: Girona i Sant Cugat del Vallès.
Grans victòries dels unionistes: Hospitalet, Badalona, Terrassa, Sabadell, Tarragona, Lleida, Cornellà , Santa Coloma, Mataró… Vaja, les grans ciutats de Catalunya.
Trobareu a faltar Barcelona. És un país tota ella. Un món a part. Un empat tècnic entre unionistes i “divisionistes”, sobretot tenint en compte que el vot a Ada Colau prové del vot socialista de tota la vida i la formació està creada per ICV i Podemos principalment. A més, Ada Colau ja ha reiterat per activa i per passiva que ella està pel dret a decidir i no per la independència.
El millor èxit dels independentistes radica aquí; no haver perdut clarament Barcelona com sí havia passat anteriorment.
Un altre aspecte a tenir en compte: C’s-90 llistes municipals presentades-, PPC-520 de les quals 120 són fantasma-, PSC-575 de les quals 125 són fantasma-, ICV-220-. Mentre que CiU en va presentar 850, ERC 730 i les CUP 180. Tots aquestes dades les englobem dins del fet que a Catalunya hi ha al voltant de 950 municipis.
Per tant, podem estar parlant d’un clar èxit dels independentistes?
Les dades parlen per si soles. Els independentistes han pujat i molt. Però només han evidenciat una cosa: que la seva implantació a l’àrea metropolitana de Catalunya és pèssima. Que a les grans ciutats encara hi ha una gran polaritat sent lleugerament favorable als unionistes. I que, això sí, a la Catalunya interior, on ni es presenten els unionistes, han guanyat.
Podeu arribar a la independència així? No arribant ni al 50% dels vots? Sense haver guanyat en gairebé cap de les grans ciutats de Catalunya i havent de formar un hipotètic govern d’alliberació nacional amb les CUP?
La relació entre Catalunya i la resta d’Espanya no pot continuar igual. No obstant això, el procés cap a una independència de manera unilateral com està recollida en el full de ruta necessita de grans majories. I ara que sembla que Unió se n’acabarà desmarcant, de veritat penseu que amb una majoria o minoria de la que actualment gaudiu es pot arribar gaire lluny? De veritat penseu que algú a Europa us farà més cas del que fins ara us han fet, que ha estat nul? Convergents, de veritat penseu que podeu tenir un govern estable amb ERC i les CUP?
Sempre he defensat que el millor antídot contra l’independentisme és millorar el funcionament d’Espanya. I ara, venen aires de canvi a tot l’Estat. No els desaprofitem. Estem a temps de pujar al tren de la reforma. Els bascos ho tenen clar: hi seran presents. Tornarem a fallar els catalans dividint-nos com al 1936, o estarem a l’alçada de les circumstàncies com a la Transició?
Nosaltres decidim.
Marc Torras (Membre J’s Ciutadans Sabadell)
