Desmuntant a Podemos
En una de les obres més cèlebres en l’àmbit socioeconòmic -The road to Serfdom- del S.XX, Friedrich Hayek argumenta com de contraproduent pot arribar a ser per a la llibertat econòmica de la persona la contínua intervenció, direcció i planificació per part de l’estat de l’economia. És a dir, les idees socialistes i la llibertat econòmica són antagòniques. I com ell defensa, sense llibertat econòmica no hi ha llibertat personal.
L’esquerra que representa Podemos –per molt que es vulguin fer passar per socialdemòcrates- és la comunista. Tenen com a referents a Marx, Engels, Rosa Luxemburg o Lenin. I malgrat que en el diagnòstic de la situació de la societat espanyola podem no tenir gaires divergències, les propostes que tenen, que ataquen els símptomes i no les causes, només repartiran pobresa d’una manera equitativa. Ah, i generant inflació.
Si ens atenem a l’últim programa econòmic presentat per Podemos –no sabem si properament tindran noves ocurrències- té una idea simplista que el vertebra: recaptar més impostos a través dels rics per repartir-ho als més desfavorits. Quina melodia més maca! I com hoioccom horits ctesr una aposta clara per infraestructures com el corredor mediterrani volen fer això? Pujant impostos i augmentant la despesa pública.
Pel que fa a l’augment de la fiscalitat, sembla que a Podemos encara no s’han donat compte que Espanya és un dels països de la UE on l’esforç fiscal és més alt, a part, que aquesta mesura perjudicaria el creixement de la nostra economia. Sembla que a Keynes només el llegeixen pel que els hi interessa: per augmentar la despesa pública i no per a abaixar impostos. Però és que a part de llegir-lo erròniament, en el moment de proposar augments de la despesa pública, no se’ls acudeix cap altra mesura més que hipertrofiar l’administració, augmentar les subvencions i mantenir els AVE en comptes de fer una aposta clara per infraestructures productives com el corredor mediterrani. Vaja, repetir a l’engròs el model fracassat d’Andalusia d’alts impostos, grans subvencions i d’un hipertrofiat sector públic. Tots sabem com està Andalusia: 34% d’atur, 55% d’atur juvenil, corrupció galopant i economia poc productiva amb més funcionaris per habitant que cap altre autonomia espanyola. Volem això per la resta del país?
Els liberals proposem, com feia referència a l’inici de l’article, una millora de la nostra llibertat econòmica. És a dir, abaixar impostos; garantir el bon funcionament de l’economia de mercat enfortint les lleis de competència i els òrgans reguladors; incentivar la creació i el creixement de les nostres empreses i, el que es més important per reduir al màxim les desigualtats d’oportunitats, millorar el nostre Estat del Benestar dotant-lo de més recursos però també fent-lo més eficient.
A Podemos o Pueden, aposten per un benestar de l’estat; per una subvenció contínua i per una equitativa distribució dels recursos que va en contra de la pròpia justícia social si realment creiem en la meritocràcia. Qüestió d’ideologies: socialisme o liberalisme.
Abans de finalitzar, fer esment al que ha succeït des del gener a Grècia amb l’entrada de Syriza al govern: més de 20mil milions d’euros s’han anat a l’estranger, quelcom que suposa un 10% del PIB del país i, com a conseqüència, el creixement de l’economia ha passat d’un 2% a un 0%. Només ens faltava això a Espanya.
Es més que evident que cap model econòmic és infal·lible. Però no és menys evident que com deia Winston Churchill: “El vici inherent al capitalisme és el desigual repartiment de béns. La virtut inherent al socialisme és el equitatiu repartiment de misèria”.
Nosaltres escolllim.
Marc Torras mtorraschicon.com (Membre Joves (J’s) Ciutadans Sabadell)
